El nacionalisme espanyol diu tant poc que ho ha d'enfilar a un ramat de brams perquè s'escolti. És el plany contra nosaltres.
Ells, malgrat viure a Catalunya, no poden estimar, ni volen entendre la llengua que els acull. Perduts en la seva estretor, en el seu món a l'inrevés, baladregen contra la nostra terra i el color groc els hi fa por. "Victimismo".
L'espanyolisme gairebé no ha de fer res. El poc que té, retronarà amb pompa dins la caverna mediàtica i si s'escau, les càmeres de vigilància policial es posaran a disposició seva i els silencis descarnats dels artistes amb "Ñ" i les "Ñ" d'esquerres, a favor seu. "Normal".
En el circ del Congreso de los Diputados les feres rivalitzen en pro d'una consigna i furguen les baixes passions; s'ha d'inflamar la indiferència. De tant poc que saben, amb l'odi ja viuen. "Populismo".
Pel sabre ens volen convèncer tal com van fer els seus avantpassats, sicaris del Borbó, assassins del franquisme. Aquests hereus de la llança, nuvis del garrot, diuen que Catalunya és Espanya. "Adoctrinamiento".
Ells duen la cuirassa posada, l'espasa a mà. Si t'amenacen de mort, a tu, per català, ho fan perquè és el que voldrien, et voldrien mort i saben que hi ha tot un món que els empara. "Seny".
Ells, branden una idea funesta i l'agiten insistentment perquè sembli viva. "Monotema".
Espanya estima els camins planers "Cara al sol", amb les cunetes ben acotades on hi ha enterrada la memòria i la intel·ligència. Escup un "A por ellos" i Catalunya se li esmuny una mica més. "Unidad Nacional".
La seva "Unidad" és la pau de la Transició cap als cementiris, la pau Constitucional dels vencedors sobre els vençuts. "Fractura".
Ells, són els justos i dicten la llei; Espanya país d'Europa, una democràcia apedaçada a l'himne, al rei i a la bandera. Pels catalans, la justícia serà 155 cops de pedra. "Unilateralidad".
Ells, només han d'esgarrapar el que nosaltres fem. "Odio".
Gerrymandering o Tabàrnia, el Salò espanyol. Soroll i femta. "Matrix".
I el seu eco ens dispara: FRANCO, FRANCO, FRANCO!
"Para la gran obra de redención de un pueblo, el fanatismo y la intransigencia son indispensables cuando se encuentran en posesión de la verdad. A vuestra fe y a vuestro fanatismo correspondo con el mío. Creo en España porque creo en la Falange, expresión política de nuestro renacer."
Discurs del dictador Francisco Franco, any 1942. I el següent pronunciat en el 1962.
"Detrás de mí todo quedará atado y garantizado por la voluntad de la gran mayoría de los españoles, de los que, con el Movimiento, constituís nervio y esencia, y por la guardia fiel e insuperable de nuestros ejércitos."
12-3-2018
Ells, malgrat viure a Catalunya, no poden estimar, ni volen entendre la llengua que els acull. Perduts en la seva estretor, en el seu món a l'inrevés, baladregen contra la nostra terra i el color groc els hi fa por. "Victimismo".
L'espanyolisme gairebé no ha de fer res. El poc que té, retronarà amb pompa dins la caverna mediàtica i si s'escau, les càmeres de vigilància policial es posaran a disposició seva i els silencis descarnats dels artistes amb "Ñ" i les "Ñ" d'esquerres, a favor seu. "Normal".
En el circ del Congreso de los Diputados les feres rivalitzen en pro d'una consigna i furguen les baixes passions; s'ha d'inflamar la indiferència. De tant poc que saben, amb l'odi ja viuen. "Populismo".
Pel sabre ens volen convèncer tal com van fer els seus avantpassats, sicaris del Borbó, assassins del franquisme. Aquests hereus de la llança, nuvis del garrot, diuen que Catalunya és Espanya. "Adoctrinamiento".
Ells duen la cuirassa posada, l'espasa a mà. Si t'amenacen de mort, a tu, per català, ho fan perquè és el que voldrien, et voldrien mort i saben que hi ha tot un món que els empara. "Seny".
Ells, branden una idea funesta i l'agiten insistentment perquè sembli viva. "Monotema".
Espanya estima els camins planers "Cara al sol", amb les cunetes ben acotades on hi ha enterrada la memòria i la intel·ligència. Escup un "A por ellos" i Catalunya se li esmuny una mica més. "Unidad Nacional".
La seva "Unidad" és la pau de la Transició cap als cementiris, la pau Constitucional dels vencedors sobre els vençuts. "Fractura".
Ells, són els justos i dicten la llei; Espanya país d'Europa, una democràcia apedaçada a l'himne, al rei i a la bandera. Pels catalans, la justícia serà 155 cops de pedra. "Unilateralidad".
Ells, només han d'esgarrapar el que nosaltres fem. "Odio".
Gerrymandering o Tabàrnia, el Salò espanyol. Soroll i femta. "Matrix".
I el seu eco ens dispara: FRANCO, FRANCO, FRANCO!
"Para la gran obra de redención de un pueblo, el fanatismo y la intransigencia son indispensables cuando se encuentran en posesión de la verdad. A vuestra fe y a vuestro fanatismo correspondo con el mío. Creo en España porque creo en la Falange, expresión política de nuestro renacer."
Discurs del dictador Francisco Franco, any 1942. I el següent pronunciat en el 1962.
"Detrás de mí todo quedará atado y garantizado por la voluntad de la gran mayoría de los españoles, de los que, con el Movimiento, constituís nervio y esencia, y por la guardia fiel e insuperable de nuestros ejércitos."
12-3-2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada