Les càmeres lliures

Quan em vaig cansar de fer fotos i va caure en les meves mans una petita càmera de vídeo, vaig començar a gravar i penjar a internet de manera anònima un bon grapat de reportatges.

Penjava aquests vídeos en la pàgina "blip.tv" compartint compte amb el col.lectiu de càmeres lliures sota el nom de "DvActivisme". Un dia ens van el.liminar aquest espai i tot va desaparèixer, uns 90 vídeos de l'any 2006 fins al 2011 que jo tingui constància.

          Manel Muntaner, cineasta i videoactivista de Barcelona, tot un referent.

L'èxit de molts d'aquests vídeos que no combregaven amb les mides audiovisuals del règim era gràcies als tempos tecnològics d'aquell precís moment. Per una banda la tecnologia ens oferia càmeres petites i barates, després teníem canals d'internet per penjar vídeos sense restriccions. El que ara sembla quelcom normal, en aquells primerencs anys del 2000 era una sort. Les notícies de la televisió convencional havien de competir amb altres punts de vista que atacaven des de la xarxa. Per fi podíem llegir una notícia des d'un altre angle. Gràcies a indymedia i al canal de DVactivisme, els amants de la narrativa audiovisual de periodisme no-oficial vam trobar un espai on difondre les nostres creacions.

Jo sempre estaré agraït al company videoactivista que un dia em va entregar una còpia de les claus per penjar vídeos en aquell compte. Després el divertiment amb les sessions que fèiem a la Reina d'Africa amb aquests vídeos, un espai de culte semiclandestí on se celebraven aquelarres fílmics sota l'ofici del mestre Manuel Delgado i la valia d'uns alegres follets  que protegien aquell lloc sagrat.
http://manueldelgadoruiz.blogspot.com.es/2016/12/escopofilia-reina-dafrica-sessio-176.html

Constatar que alguns vídeos van esvalotar quelcom és també una alegria tot recordant temps passats.

Estic recuperant els meus reportatges en aquest apartat del blog: "Anar a la secció de VÍDEO" i clicar en "arxius de VÍDEO" que trobareu a dalt a la dreta. O la direcció:  http://jordisecall.blogspot.com.es/p/reportatges-de-video.html
(ho especifico perquè aquesta pestanya sembla que passi desapercebuda)

També en el canal de Youtube: https://www.youtube.com/@jordisecall7715

Resistència i solidaritat a Can Masdeu

El 30 d'abril de 2002 la policia Nacional va iniciar el desallotjament de Can Masdeu. Okupes i solidaris van resistir durant 3 dies fins que el jutge va haver de posar fi a l'operació armada.

- Contra-Infos 201    Setmana de l'1 al 6 de maig de 2002

(...) El matí del dimarts 30 d’abril 4 furgonetes d’antiavalots van arribar a la carretera alta de Roquetes per tal d’accedir a la vall de Sant Genís.
Agents de la guàrdia urbana tallaven els accessos. Una dotzena de persones es van lligar amb cordes a diferents punts de la façana de l’edifici per tal d’impedir d’actuació dels agents. Cap a les 10 del matí diversos policies van entrar a l’interior de la casa però van comprovar que no podien actuar, ja que era molt perillós per la integritat de la gent lligada.


Les persones van començar a concentrar-se a les proximitats de la finca, fins on la policia ho permetia mitjançant un amenaçador cordó. Un nombrós grup de participants en la trobada del Foro Social Mundial que tenia lloc a l’Ateneu de Nou Barris també van pujar a donar suport. (...)


El jutjat va decidir davant de l’estancament de la situació cridar als bombers per tal que efectuessin el desnonament, aquests, però, es van negar tot afirmant: «nosaltres som bombers i no policies, si la seva vida no perilla i es tracta d’una protesta conscient, nosaltres no actuarem». Per impedir el pas dels vehicles dels bombers diverses persones van col·locar troncs al camí d’arribada a la finca, troncs que van retirar els antiavalots.
 A partir de les 13h. la situació va quedar totalment estancada, ja que els bombers no actuaven per una qüestió ètica, la policia no ho feia per una qüestió tècnica, i el jutge seguia ordenant la presència dels policies per tal de forçar l’execució del desallotjament. (...)


Indymedia Barcelona ja feia temps que treia foc, a principis del 2002 els comunicats dels okupes de Can Masdeu ens anaven avisant d'una previsible invasió policial dins aquell santuari de pau i lluita.

- Represàlia Post-cimera
by La peña de Can Mas Deu 7:36pm Tue Mar 26 '02

L’estratègia de criminalització segueix donant puntades de peu.

Acabada la cimera comença el desallotjament. (Ahir, dilluns 25 a les 13h., va venir la policia a Can Mas Déu amb un ultimàtum de 48 hores de temps pel desallotjament). I és que el poder se sent amenaçat, l’escandalós èxit de les mobilitzacions, i la resposta social que va viure Barcelona no pot ésser ignorat per les classes polítiques manipulades pels interessos econòmics. Tant mateix sembla que la seva resposta profunditza en una estratègia que ja ha demostrat el seu fracàs mediàtic- propagandista. La societat civil demana canvis i no admet la criminalització del moviment. (...)
Després de l’assetjament a la casa durant la cimera de l’UE i una setmana després d’aquesta, ja tenen el cap de turc que buscaven, la represàlia indiscriminada està en marxa.
(...)
No al tauró especulatiu, sí als espais per la gent.
No a la destrucció del pulmó de Barcelona: Collserola, sí als projectes respectuosos amb el medi ambient. No a la criminalització del moviment, sí a la solidaritat popular.
No a l'Europa del capital i de la guerra. No al desallotjament de Can Mas Déu.

Vine a resistir amb nosaltres.

Aquella casa okupa penjada en les alçades de Nou Barris seria presa fàcil de l'urpa governamental que hauria de grimpar una mica més a munt que en l'anterior ocasió, quan va  assaltar els carrers empinats de la Kasa de La Muntanya en ple estiu del 2001,  per desallotjar Can Nyoqui i que a un jove li va costar l'ull per un tret de la policia.

Amb el segle acabat d'estrenar els mitjans comercials de comunicació bramaven contra el moviment antiglobalització, encara no els anomenaven "antisistema" i a Barcelona els okupes eren el dimoni.
Els activistes s'havien fet respectar prou i per ells es va suspendre la celebració del Banc Mundial a Barcelona. També a Itàlia, a la Gènova del G8 s'havia fet befa dels poderosos amb grans mobilitzacions de gent de tot arreu i un bon grapat precisament de Barcelona. 


- Manifest de Suport al Centre Urbà Autogestionat Can Masdeu

REPRESALIA POLÍTICA I INTERESSOS ESPECULATIUS A LA VALL DE SANT GENÍS

La represalia no s’ha fet esperar.
Després de l’èxit popular de la Campanya Contra l'Europa del Capital, es castiga un dels seus membres actius, el Centre Urbà Autogestionat Can Masdeu, amb un irregular procés de desallotjament.
S’aplica així un cop més la mateixa estratègia de criminalització i aïllament -cruel i ineficaç- que de totes maneres no ha evitat que 500.000 persones sortissin al carrer.
(...)
30 persones estan vivint a la casa permanentment. Que és més important, el dret constitucional a l’habitatge o el delicte d’usurpació?
   I l’Hospital de Sant Pau, que vol fer aquí? Ja es va intentar construir una presó, projecte que els veïns van parar. Quina altra barbaritat poden intentar ara? S’ha parlat d’un cementiri... També es parla d’un possible ‘trueque’ amb Dragados o Emte, que rehabilitarien l’hospital annexe o el conjunt monumental de Domènec i Muntaner quedant-se a canvi amb tota la vall (per fer-hi que?)

El seu projecte sintetitza el model neoliberal que denunciem. L’Hospital de Sant Pau promou la precarització laboral i els acomiadaments massius dels seus treballadors mentres especula amb el seu patrimoni. Ja fa dos anys, l’Hospital va desallotjar el Rancho Grande, casa okupada de Sant Andreu. A la Vall de Sant Genís, on està ubicat Can Masdeu, s’està especulant aprofitant que es tracta d’una zona d’equipaments, classificació que deixa la porta oberta a tota mena d’agressions.
(...)
Es tracta d’un procés irregular. Hem intentat parlar amb els responsables de l’Hospital però no hi ha hagut manera. L’única notificació que hem rebut sobre tot el procés judicial ha estat una fulminant ordre d’expulsió en 48 hores provinent del jutjat número 4. Entre d’altres irregularitats, esmentar que no s’ha informat mai als imputats sobre les diligències (...)
Considerem per tant que ens trobem davant d’un cas clar d’indefensió -perquè no se’ns ha donat la possibilitat de defensar-nos- i de negligència -per abandó d’un espai de valor històric durant 47 anys-.
Per tot això, anunciem que d’aquesta casa no ens treuen. Que exercirem una resistència ferma, no violenta, concorreguda i original. I que fem una crida a la solidaritat activa i a la protecció dels recursos dels moviments socials.
I olé!

CONTRA LA EUROPA DEL CAPITAL I LA GUERRA,
CONTRA L'ESPECULACIÓ I ELS DESALLOTJAMENTS

27 de març 2002 - Can Masdeu "


També s'havia protestat onerosament contra la cimera d'estats a la capital Catalana i l'ambient bullia.
Durant aquell any del 2002 el govern necessitava desfogar-se ràpidament. Van apuntar cap a un objectiu aparentment fàcil. Era Can Masdeu, aïllat allà dalt en la muntanya de Canyelles però ben a la vista del món contestatari. Era una casa enorme plena d'activistes de tot el món i okupes autòctons, aquells mateixos que van deslluir les marxes triomfals de la nova geopolítica i economia neoliberals en la ciutat.


- COMUNICAT: VOLEM EXPLICAR QUE ES EL QUE ESTÀ PASSANT A CAN MASDEU
by Habitants de Can Masdeu 6:23pm Thu May 2 '02
(...)
Comunicat llegit en la roda de premsa de les 5 de la tarda a Can Masdeu (...)
En Clos apareixia per als mitjans somrient a Porto Alegre, suposadament compromès amb la lluita dels moviments socials i ara ofereix la seva mediació per ajudar a desbloquejar la situació en la que ens trobem: Sr. Clos vostè no ha de mediar, l'ajuntament és copropietari, és qui té la solució. L'administració s'ha de comprometre a consensuar un projecte de desenvolupament per la vall amb les associacions de barri, organitzacions ecologistes i societat civil en general. Si l'ajuntament es compromet a preservar aquest espai natural per i amb els ciutadans es podrà desbloquejar la situació, si l'ajuntament només considera el poder econòmic i ningú vol negociar amb nosaltres, resistirem fins que ens quedin forces i seran ells els responsables de les vides dels que encara resisteixen penjant d'un fil.
 La nostra és una lluita política, social i ecològica no només una okupació.
No podem permetre que acabin amb els últims espais naturals que ens queden, hem d'aturar l'especulació, no poden seguir tancant territori públic impunement amb valles per a què quatre rics se'n beneficiïn; la terra és del poble i el poble hi tornarà.


Immediatament, poques hores després de la invasió policial la gent va respondre a una nova crida d'Indymedia. Ens vam llençar per la boscúria imbuïts per l'energia que desprenien els impenitents penjats de totes les maneres possibles per la casa i la pluja i la força de tots els solidaris que anaven arribant i la impotència de les autoritats, i la nostra joventut i la dels més grans d'edat...

En la foto, Jesús Rodríguez periodista i actualment coordinador del mitjà de comunicació de la Directa fent de portaveu del moviment okupa en aquells anys.

- No es desallotjarà can masdeu (de moment)
by un d'allà 7:56pm Thu Sep 26 '02 

Barcelona, 26 sep (EFE).- La Audiencia de Barcelona ha dictado hoy un auto en el que no autoriza el desalojo de los okupas de Can Masdeu de la capital catalana por entender que "ni es urgente, ni proporcionado, ni conveniente para la paz social".
De esta manera, la Audiencia de Barcelona ha desestimado el recuso presentado por la Fundación Hospital Sant Pau, integrada por el Ayuntamiento de Barcelona, la Generalitat y el Arzobispado,propietaria de esta antigua leprosería y que pidió el desalojo por la fuerza de los okupas.

El juez acordó el desalojo de Can Masdeu, donde residen unos 25 jóvenes fuertemente arraigados en la zona, el pasado mes de mayo, pero lo suspendió por razones humanitarias después de que una decena de okupas se colgasen durante más de 60 horas de la fachada.
En este auto, la Sección Séptima de la Audiencia de Barcelona da una respuesta social a la problemática al resaltar que "España no solo es un Estado de Derecho, sino también un Estado democrático y, sobre todo, es y debe ser un Estado social". (...)
El tribunal permite que los 25 okupas que se instalaron el 23 de diciembre de 2001 prosigan residiendo en Can Masdeu al destacar que el inmueble está "abandonado desde tiempo remoto" -casi 50 años según los okupas-, por lo que, según el auto, "difícilmente puede hablarse" de que la propiedad esté sufriendo un daño inmediato. (...)

El tribunal también califica de "desproporcionada" la medida del desalojo, solicitada por la Fundación del Hospital de Sant Pau, que incluso pidió la actuación de los Geos.
(...)


Aquella victòria sobre l'ens governamental-especulador va alenar lluites i reivindicacions de tota mena durant uns anys mentre la bombolla financera s'anava inflant sobre nostre.

Democràcia limitada S.A.

És trist constatar que estem condemnats a reviure casos "4F" i barbaritats dignes d'una dictadura a petita escala, a Catalunya, en un barri ara, a Gràcia, ocupat per la brutalitat policial tal com va passar fa dos anys a Sants per exemple, el mateix.
El desallotjament d'espais emblemàtics com can Vies i el Banc Expropiat per exemple i en temps de crisis, només pot obeir a una raó de demostració de força per part del poder.


Res ha canviat políticament i la policia te barra lliure d'actuar com li vingui de gust sabent-se emparada per polítics maldestres i una premsa partidista. Si fa anys amb l'etapa del tripartit, la policia va demostrar que qui manava era ella, que se'n reien del seu cap, el senyor Saura, un "ecologista d'esquerres de debò" i que van demostrar un sadisme especial en totes les algarades en què van participar, ara la situació és ben bé la mateixa. Malgrat hagi hagut un ball de cadires dins la comandància dels mossos a conseqüència d'una serie de casos judicials contra ells, dóna la sensació que l'estructura interna i l'estil o entrenament o adoctrinament o com es digui, és el de sempre: xusquerio polititzat i sadisme a dojo amb la impunitat que deu fer, dur la xapeta de la llei.


Que una alcaldessa que de jove havia conegut els carrers de la desobediència i en la que ella havia estat protagonista, se sumi ara a la versió policial i matussera dels fets, indica la poderosa força d'atracció que deu emetre el poder. Suposo que per la seva experiència anterior de trepitjar carrer, Colau sap perfectament què passa i que pot passar a Gràcia, però no li queda altre que continuar fent el gran paperet d'alcaldessa dins la carrera política en la que està embrancada i sumar-se a llepar descaradament la poltrona del poder amb la gentussa (del partit) Socialista.

Les fotos:
Primera: Juny de 2005 manifestació en solidaritat amb anarquistes italians represaliats. La Policia Nacional carrega contra la gent en el carrer Gran de Gràcia i a un servidor un policia li obre el cap d'una bastonada per fer fotos.Hi van haver moltíssims caps oberts però la premsa oficial només va parlar de vidres trencats.

Segona: 18 de novembre de 2005 els mossos substitueixen a la policia nacional a Catalunya i els antidisturbis s'estrenen oficialment contra els estudiants que protesten contra la Lou. A banda d'atonyinar-los en van detenir 46. Montserrat Tura (PSC) consellera d'Interior acaronava pistoles en la tv3.

Estrictament fotogràfic o la foto com a objecte

La Virreina Centre de la Imatge acull centenars de còpies fotogràfiques obtingudes amb tècniques diverses i relacionades amb l'evolució de la reproducció fotogràfica sobre un suport al llarg de la seva curta i revolucionada història, amb la mirada posada sobre la Ciutat Comtal.


El fil argumental en què s'organitza l'exposició "Barcelona. La metròpoli en l'era de la fotografia, 1860-2004" s'enfila pels anys clau dels grans avatars urbanístics de la ciutat i la seva representació mitjançant la imatge. Simplifico molt breument, l'exposició s'obre amb un daguerreotip de l'any 1848 i continua amb còpies a l'albúmina entre altres tècniques primitives que mostren una ciutat amb les muralles mig enderrocades. I fins a la tècnica de la reproducció digital, contemporània amb el temps dels fastos de la reordenació neoliberal de la ciutat en l'any 2004 amb la construcció del Fòrum de les Cultures que serveix de colofó.

L'exposició comissariada per Jorge Ribalta i coordinada per l'Eva Carbó també ens ofereix tota mena de publicacions històriques, cartells i una petita sel.lecció de documentals de vídeo projectats en bucle repartits en diferents sales. Des del meu punt de vista, destacaria el brutal treball que va realitzar Joaquim Jordà amb "De nens" i la fantasmagòrica filmació del NO-DO dedicada a la celebració satànica del Congreso Eucarístico de 1952.


Tres còpies en b/n de la meva autoria estan penjades en l'última sala precedida per una generosa mostra de fotografies en color que el mestre Joan Colom va realitzar no fa pas gaires anys. Les meves imatges (1 ) comparteixen espai amb una reproducció digital a color, obra d' Ivan Bercedo i Jorge Mestre; confrontades en la mateixa sala amb els cartells de Xavier Basiana i Jaume Orpinell, son impressions en gran format d'algunes de les fotografies publicades en el llibre "Barcelona, ciutat de fàbriques 1997-1998".

En un estand abarrotat de material relacionat amb el Fòrum, hi ha el número 240 de la revista d'arquitectura "Quaderns", on van aparèixer vuit fotografies (2) que vaig fer en un Poblenou trinxat per la picota municipal. Ivan Bercedo i Jorge Mestre responsables en aquella època de la revista van tenir la gentilesa d'encabir-les en la seva publicació.


Aquesta exposició es complementa amb l'edició d'un costós catàleg amb tres tipus de papers de gramatge diferent. Hi ha un ampli recull visual del que s'exposa en sala i que una vintena d'autors s'encarreguen d'aprofundir en diversos articles repartits per les 200 pàgines.

Es pot visitar fins al 26/06/2016. ATENCIÓ nova data. expo prorrogada fins al 25 de setembre

1 Aquestes imatges emmarcades tenen una mida de 30x40. Les vaig copiar sobre paper amb base de fibra  al bromur de plata (Ilford Multigrade IV FB Fiber, paper baritat de superfície brillant) i que vaig virar al sel.leni per acomplir algun dels preceptes de conservació museística així també per qüestions estètiques.

2 "Al voltant de Pere IV -Diagonal. Jordi Secall" p. 78-81 Quaderns, "Quadern d'aquí" 2004.
http://www.raco.cat/index.php/QuadernsArquitecturaUrbanisme/article/view/234952/337967

Accions desesperades en les casernes de Sant Andreu

Ens informaren des de "Papers per Tothom" de la greu situació que es vivia en les casernes okupades de st. Andreu a finals del 2003:

"Los habitantes de los cuarteles se enfrentan a un desalojo forzoso de parte de las tres administraciones: Generalitat, Ayuntamiento, Gobierno Civil, que con sus servicios sociales y policias de la guardia urbana y nacional,de forma maltratante van derribando las viviendas y expulsandolos de ellas. 
Hoy 30-10-03; los inmigrantes han realizado una cadena humana frente a las máquinas y a la policía para evitar el derrumbamiento de la vivienda de los Subsaharianos ubicada en el esquina de la calle el Palomar, son los mismos Subsaharianos del 2001, dos años pisando las calles de Barcelona sin perspectivas, hoy que se acercan las elecciones catalanas, las administraciones quieren hacer "desaparecer el problema de los cuarteles", hay mujeres, bebés yfamilias, porque el plan de realojo, ha sido una mentira, todo fue hecho con cara a la ciudadanía, para que las conciencias quedasen tranquilas.

Pero no será así, las elecciones catalanas ya están llenas de sangre, de despropósitos, porque los votos están basados en las deportaciones de más de 250 inmigrantes de los cuarteles y cientos de sin papeles que viven en Catalunya, la igualdad de derechos es letra muerta.

A los movimientos sociales que están realizando un trabajo desde la base, contra toda esta linea de actuación de la administración y de los partidos políticos, os pedimos que apoyeis las iniciativas y acciones que están realizando los habitantes de los cuarteles, no lo dejemos solos, porque estamos convencidos que son parte de este movimiento."



Aquest cartell es va penjar pels carrers amb una imatge que vaig fer d'un enfrontament entre membres de l'empresa d'enderrocs i un dels okupants.
Cada dia al matí es vandalitzaven els habitacles que aparentment eren buits. Es malmetien les portes i els interiors malgrat que hi haguera objectes personals dels habitants que en aquell moment ja havien sortit a treballar. De retorn es trobaven amb la destrucció i el robatori de les seves pertinences.
Es va intentar organitzar una vigilància per evitar aquest problema però molt pocs s'atreviren a causa de la seva condició legal envers els maleïts papers i el setge constant dels cossos policials. De voluntaris externs gairebé no n'hi havia.